actualitzat
3.11.2010
|
VêDEOS Youtube i Documentals |
|
01. Anorexia y Bulimia VIDEO INFO 3:56 min (qroestabien) VN01.Anorexia
bulimia.mp4 |
|
Documental: Documentos TV: Enfrentarse a la
anorexia http://www.documaniatv.com/social/documentos-tv-enfrentarse-a-la-anorexia-video_c326b43a0.html Documental:
Psicologia - Anorexia y Bulimia http://www.documaniatv.com/ciencia/documental-psicologia-anorexia-y-bulimia-video_75823558a.html |
LA NUTRICIO I L'ALIMENTACIî
La nutrici— Žs el conjunt de processos a travŽs dels quals lÕorganisme incorpora a les seves clálules els nutrients necessaris per al manteniment de la vida.
Els nutrients s—n substˆncies quimiques com per exemple les proteines, els hidrats de carboni, les vitamines, etc.
|
|
|
|
|
Els nutrients, per l'intest’
prim |
Els nutrients entren per un capil.lar |
Detall de nutrients entrant per un capil.lar cap a la sang |
L'alimentaci— consisteix
a consumir aliments.
L'alimentaci— Žs una activitat voluntˆria i educable. Voluntaria perqu mengem quan nosaltres decidim i educable perqu en podem aducar a menjar qualsevol producte quan nosaltres decidim.
De vegades sentim un noi que afirma que ell no pot mejar peix, o verdura. O que no pot menjar res quan s'aixeca al mat’. En general, no hi ha cap ra— cient’fica per donar-li la ra—. Podem menjar all˜ que volguem i quan volguem. No ho oblideu l'alimentaci— Žs educable.
Has entŽs la
diferencia entre alimentaci— i nutrici—?
Alimentar-se es menjar, com es diria popularment i la nutrici— Žs el conjunt de processos que el nostre cos fa per incorporar el nutrients a l'organisme
Una vegada digerits aquests aliments, els nutrients que contenen s—n absorbits i transportats a totes les clálules on s'aprofiten.
S'ha comprovat que el nostre cos, per mantenir-se en perfectes condicions, necessita uns 50 compostos qu’mics diferents (uns 50 nutrients), que obtenim dels aliments.
1.1. ELS NUTRIENTS
Els nutrients s—n compostos qu’mics que contenen els aliments i que les clálules necessiten per viure.
Hi ha sis grups de nutrients:
glœcids,
l’pids, prote•nes, aigua, minerals, vitamines
Per aprendre el nom dels 6 tipus de nutrients, memoritza la frase:
Gl˜ria Li Promet Aigua Mineral Viladrau
Aix’ recordarˆs mŽs
fˆcilment:
Glœcids L’pids Prote•nes Aigua Minerals Vitamines
Les funcions dels nutrients
Per qu mengem? O dit d'una altra manera quines funcions fan els nutrients que ingerim amb els aliments?
Mengem per tres raons
.1) Mengem per tenir energia (FUNCIî ENERGéTICA)
¥ Energia per moureÕns (caminar, c˜rrer, mastegar, etc)
¥ Energia per les nostres activitats internes (el cervell, els budells, cor, etc.)
.2) Mengem per crixer i renovar-nos (FUNCIî ESTRUCTURAL)
¥ Crixer. Quan mengem aportem al nostre cos nutrients necessaris per crixer. Calci pels ossos, protenes per als mœsculs. A lÕadolescncia es veu clar que creixem dÕun any per lÕaltre. Per˜ atenci— si mengem massa podem crixer a lÕampleÉ i engreixar-nos.
¥ Renovar-nos. Cada segon 500 milions de clálules es moren, per tant, cada segon sÕhan de crear noves clálules per substituir-les.
Necessitem nutrients per fabricar aquestes noves clálules
.3) Mengem per tenir salut (FUNCIî REGULADORA)
¥ Hi ha nutrients important’ssims que no ens fan crixer, ni ens aporten energia. Els ingerim perqu s—n necessaris per regular reaccions bioqu’miques necessˆries per mantenir una bona salut.
Per
exemple, La vitamina C de les taronges ens ajuda a mantenir actives les nostres
defenses contra refredats i la grip. TambŽ ens ajuda a que les ferides
cicatritzin bŽ.
El
iode que es troba al peix de mar, la sal iodada, els ous i la llet ens
protegeix contra la fatiga, la perduda de cabell, la depresi— i una inflamaci—
del coll anomenada goll (bocio en castellˆ)
1.2. TIPUS DE NUTRIENTS
Els glœcids
o hidrats de carboni (tambŽ sucres)
Els glœcids s—n la
font d'energia mŽs important de les nostres clálules.
De les tres funcions (energtica, estructural i reguladora) els glœcids nomŽs tenen funci— energtica
Els glœcids senzills que hi ha per exemple a les fruites, com la glucosa, la fructosa i la sacarosa, es digereixen i s'absorbeixen rˆpidament perqu s—n molecules petites.
|
|
|
|
|
|
|
|
Glucosa |
Glucosa |
|
Fructosa |
Sacarosa |
|
El cervell necessita140 g de glucosa al dia de mitjana. Perqu et facis una idea un yogur pesa uns 130g.
Hi ha uns altres els glœcids complexos, com el mid— i el glucogen. Es necessita mŽs temps per ser digerits ja que s—n molcules mŽs llargues.
|
|
|
|
|
|
Mid— |
|
Glucogen |
|
El mid— Žs un glœcid de reserva energetica predominant en les plantes. Proporciona el 70-80% de les calories consumides pels humans de tot el m—n. Estˆ constitu•t pels glucids: amilosa i amilopectina.
El mid— que ingerim s'obtŽ, principalment dels cereals (pa, galetes, farina, etc), del blat de moro, de diversos tipus d'arr˜s, o de la patata, una font molt important de mido
|
|
|
|
Derivats dels cereals |
Patates |
El glucogen Žs un glœcid de reserva energtica dels animals, format per cadenes ramificades de glucosa. Abunda en el fetge i en els mœsculs.
La fibra vegetal Žs molt
important
La celálulosa, component principal de la fibra vegetal, Žs un glœcid que tŽ importˆncia en la dieta, malgrat que el nostre aparell digestiu no Žs capa de digerir-la.
La celálulosa estˆ composta exclusivament de molcules de glucosa.
La
inclusi— en la dieta d'aliments rics en fibra alimentˆria pot prevenir o
alleujar diferents malalties tals com el restrenyiment, o el cˆncer de c˜lon i
recte. es un preventiu de l'obesitat pel seu efecte saciant.
http://es.wikipedia.org/wiki/Fibra_vegetal
Aliments rics en fibra s—n les verdures i hortalisses, els cereals integrals (pa integral), llegums, fruites.
|
|
|
|
|
|
|
|
Els l’pids o greixos
Els l’pids desenvolupen les tres funcions dels nutrients (energtica, estructural i reguladora) .
Els l’pids mŽs abundants s—n els greixos, que compleixen una funci— energtica i formen dip˜sits de reserva a les clálules del teixit adip—s (acumulaci— de greix sota la pell).
Hi ha altres l’pids, com els que formen part de les membranes celálulars, la funci— dels quals Žs estructural.
Hi ha l’pids en algunes algunes vitamines i hormones, que tenen una funci— reguladora. Son importants per mantenir una bona salut
Informaci— interessant sobre els l’pids (cal donar una ullada) --- (vid: los-lipidos.html)
http://princesslaue.blogspot.com/2010/03/los-lipidos.html
Les
prote•nes
Les
prote•nes tenen una funci— estructural
perqu s—n els components principals de lÕestructura de les clálules. La carn
estˆ composada per proteines principalment.
TambŽ desenvolupen funcions reguladores de la salut
TambŽ ens poden aportar energia.
ònicament si no es disposa de glœcids o de l’pids es recorre a les prote•nes per obtenir energia.
|
|
|
Estructura d'una prote•na |
|
Ampliar: Qu Žs una
proteìna? http://www.profefaro.com/3rESO/Biologia/Que.es.proteina.html |
L'aigua
L'aigua
Žs un nutrient essencial
LÕaigua Žs el component mŽs abundant de l'organisme.
Serveix per:
- refrigerar el cos
- Žs el vehicle de desplaament de les substˆncies per lÕorganisme
- ajuda a eliminar els residus
- Žs el mitjˆ on es produeixen les reaccions qu’miques de les clálules.
Els
minerals
Els minerals desenvolupen una funci— estructural, com el calci i el f˜sfor, que constitueixen lÕestructura dels ossos.
Altres minerals compleixen una funci— reguladora, com el ferro, que forma part de lÕhemoglobina (molcula encarregada del transport d'oxigen a la sang). Per a la realitzaci— de moltes reaccions qu’miques celálulars cal la presncia de minerals, com el calci, el ferro, el magnesi, etc.
Veure quadre minerals (aliments i s’mptomes carencials)
Les
vitamines
Les vitamines tenen una funci— reguladora. Necessitem les vitamines per tenir salut.
Actuen en quantitats molt petites.
Algunes d'elles lÕorganisme no les pot fabricar, per aix˜ s'han de prendre amb els aliments.
Les vitamines s'alteren amb la llum i la calor
Veure quadre vitamines (aliments i s’mptomes carencials)
http://www.profefaro.com/3rESO/Biologia/tema02.%20Nutricio/imagenes%20-nutricio/vitamin01.jpg
http://www.profefaro.com/3rESO/Biologia/tema02.%20Nutricio/imagenes%20-nutricio/vitamin02.jpg
1.3. FONTS
D'ENERGIA DE L'ORGANISME. L'OBESITAT
La principal font d'energia per a lÕorganisme s—n els glœcids i els l’pids, que mitjanant la respiraci— celálular alliberen lÕenergia que acumulen.
La respiraci— consisteix en una combusti— controlada dles nutrients per obtenir energia necessˆria per a les nostres funcions vitals.
L'energia que proporcionen els aliments es mesura per la calor despresa i s'expressa en calories (cal) o en joules (J).
Popularment de la combusti— en diem "cremar". "Vols venir a c˜rrer, vaig a cremar uns quants greixos"
Quantes calories necessitem?
Les calories que una persona necessita depenen de factors com el sexe, lÕedat, el pes i, sobretot, de lÕactivitat que fa.
La segŸent distribuci— diˆria del kcal necessˆries es presenta a t’tol indicatiu. Es corresponen a un individu amb un pes mitjˆ i una activitat f’sica moderada.
kcal necessˆries
segons edat i sexe (orientatives)
Noi 13-15 anys 2 500 kcal/dia
Noi 16-18 anys 2 850 kcal/dia
Noia 13-15 anys 2 150 kcal/dia
Noia 16-18 anys 2 150 kcal/dia
Home 2 700 kcal/dia
Dona 2 000 kcal/dia
Anciˆ 1 800 kcal/dia
Quan ens engreixem?
Ens engreixem quan mengem mes
calories
de les que cremem.
El
cos acumula l'excŽs de calories en forma de greix
Mengem mŽs d'un quilogram d'aliments al dia, i mŽs de 450 quilograms en un any.
Menjar tan sols 15 quilocalories de
mŽs al dia pot aportar-nos tres quarts de quilo de greix al llarg d'un any. 15
quilocalories Žs el que hi ha, per exemple, en tres pistatxos
Greixos saturats i insaturats
Greixos saturats:
Aquest tipus de greixos son s˜lids a temperatura ambient.
Molts es troben en els productes lˆctics i en els de origen animal
Apareixen per exemple en la cansalada, en el bacon, en les mantegues de cacao,
oli de palma i coco o en la nata de la llet. El rovell de l'ou.
Es consideren que fan pujar els nivells de colesterol dolent per a la salut.
Provoquen un increment del colesterol en la sang, la qual cosa, al seu torn,
augmenta el risc de sofrir una malaltia greu del cor.
Greixos saturats: prenen el seu
nom del fet que els punts d'uni— de les seves molcules estan saturats, per la
qual cosa a l'organisme li costa mŽs treball trencar-los o combinar-los amb
altres
Greixos insaturats:
S—n l’quids a temperatura ambient i comunment se'ls coneix com a olis.
Molts s—n de procedncia vegetal
Poden ser per exemple l'oli d'oliva o de girasol.
S—n els mŽs beneficiosos per al cos humˆ.
Els ˆcids omega 3
Els ˆcids grassos omega 3 s—n ˆcids grassos essencials (l'organisme humˆ no els pot fabricar a partir d'altres substˆncies).
Es troben en alta proporci— en els teixits de certs peixos
(per regla general peix blau), i en algunes fonts vegetals, llavors i les nous.
BENEFICIS:
S'ha demostrat experimentalment que el consum de grans quantitats de omega-3
augmenta considerablement el temps de coagulaci— de la sang, la qual cosa
explica per qu en comunitats que consumeixen molts aliments amb omega-3
(Inuit, japonesos, etc.) la incidncia
de malalties cardiovasculars Žs summament baixa.
Algunes experincies suggereixen tambŽ que el consum de omega-3 tŽ efectes benfics sobre el cervell.
Altes quantitats podrien disminuir els
efectes de la depressi— i fins i tot grups de nens en edat escolar van
augmentar notablement el seu rendiment desprŽs d'ingerir pastilles amb oli de
peix.
Fonts:
Les fonts mŽs riques en Omega-3 s—n els peixos d'aigua freda, incloent el
salm—, peix que suposadament tindria el mŽs baix nivell de contaminaci—. Hi ha
altres fonts importants com els peixos blaus, entre aquests la sardina.
Un estudi de l'investigador Joan SabatŽ va demostrar que els ˆcids grassos
omega 3 que contenen les nous s—n mŽs efectius per reduir el colesterol en sang
que els de el peix.
Hi ha unes altres fonts d' Omega-3. S—n espcies vegetals i llavors que es
troba en tendes especialitzades.
El omega-3 Žs un objectiu afegit a certs aliments funcionals que s—n enriquits artificialment amb omega-3 com pot ser la llet, la llet de soia, els ous, etc.
Taula de
composici— dels principals aliments ( quantitats per 100 g d'aliment)
La columna groga intens resalta el contingut cal˜ric en kcal per cada 100g
La columna groga intens resalta el contingut cal˜ric en kcal per cada 100g
La dieta equilibrada
|
02. 35 Alimentaci—n equilibrada / Balanced diet. Nutrition 2:17 min (farotoon) |
La "roda dels aliments"
Els aliments s'agrupen tenint en compte els nutrients que hi predominen.
La "roda dels aliments" contŽ set grups,
de manera que ens podem alimentar correctament si
mengem cada d’a una quantitat suficient d'aliments de cada grup
Confeccionar una dieta equilibrada
Per programar una alimentaci— saludable, cal conixer les possibilitats nutritives i dÕœs dels diferents aliments, que es classifiquen en grups dÕacord amb els nutrients que contenen (veure roda dels aliments), i per aix˜ Žs convenient incloure en la ingesta diˆria aliments de tots els grups.
Quanta quantitat hem de menjar de cada grup?
La "pirˆmide dels aliments"
La pirˆmide dels aliments ens diu quantes racions hem de menjar de cada grup d'aliments. El nombre de racions estan escrites en vermell. (2-3 vol dir de dos a tres racions diˆries)
font: guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catalunya (guia alimentacio.pdf)
Podeu baixar-vos la guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catalunya fent clic a:
RECOMANACIONS
ALIMENTËRIES
Una alimentaci— equilibrada implica una aportaci— de nutrients
adequats en qualitat i quantitat a les necessitats de lÕorganisme.
LÕOrganitzaci— Mundial de la Salut recomana que, del total de lÕenergia
ingerida,
- un 50-55% sigui aportat pels glœcids o hidrats de carboni,
- un 30-35% pels l’pids o greixos,
- i un 12-15% per les prote•nes
Que Žs una raci—?
He de menjar de 2 a 3 racions diˆries de verdures i hortalisses. Per˜ saps quant Žs una raci—?
Aquesta taula et d—na exemples:
font: guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catlunya (guia alimentacio.pdf)
MŽs exemples de qu Žs una
raci—: (fes clic)
http://www.profefaro.com/3rESO/Biologia/tema02.%20Nutricio/imagenes%20-nutricio/raciones.jpg
MŽs informaci— fent clic:
Grups
d'aliments i racions recomanades (quant Žs una raci—)
De
la Societat espanyola de nutrici— (SENC)
http://www.xtec.cat/~afaro1/3rESO/3rActivitats/00-indexactivitatsBIO.html
font: guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catlunya (guia alimentacio.pdf)
Tant lÕalimentaci— com lÕactivitat f’sica s—n
essencials en la prevenci— de lÕexcŽs de pes
Recorda:
de postre pren una fruita
Notes importants:
¥ La ingesta de greixos vegetals i de peix blau ha de ser mŽs important que la de greixos animals i colesterol.
S—n peix blau: tonyina, bon’tol del nord, sardina, salm—, el bacallˆ en sala—
TambŽ: Aladroc/Seit— o
Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Moll, Anguila, Congre,
Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.
¥ Ha de contenir una quantitat suficient de fibra vegetal, per afavorir el moviment de lÕintest’, i una quantitat d'aigua i de minerals que compensi les prdues d'aquestes substancies.
Informaci— interessant (cal donar una ullada) --- (vid: principios-alimentacion-saludable.html)
http://es.globedia.com/principios-alimentacion-saludable
Per confeccionar una dieta equilibrada hem de tenir en compte aix˜:
¥ La dieta ha de proporcionar les calories necessˆries i vuit nutrients essencials: prote•nes, calci, ferro i vitamines (A, B1, B2, niacina i C).
Si la dieta es variada i contŽ la quantitat suficient d'aquestes substancies, Žs molt probable que els altres nutrients necessaris tambŽ hi siguin en quantitats adequades.
¥ Les calories han de provenir dels glœcids en un. 55% o un 60%, dels greixos en un 30% o un 35% i de les prote•nes en un 5% o un. 10%.
¥ Les prote•nes animals no han de passar del 40% del total.
¥ La ingesta de greixos vegetals i de peix blau ha de ser mŽs important que la de colesterol i greixos animals.
S—n peix blau: tonyina, bon’tol del nord, sardina, salm—, el bacallˆ en sala—
TambŽ: Aladroc/Seit— o
Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Moll, Anguila, Congre,
Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.
¥ Ha de contenir una quantitat suficient de fibra vegetal, per afavorir el moviment de lÕintest’, i una quantitat d'aigua i de minerals que compensi les prdues d'aquestes substancies.
¥ La dieta ha de ser variada i agradable per no provocar rebuig.
Informaci— interessant (cal donar una ullada) --- (vid: principios-alimentacion-saludable.html)
http://es.globedia.com/principios-alimentacion-saludable
Aprimar-se sense fer una dieta estricta
No s—c constant i em costa molt seguir
una dieta rigorosament. Podrien donar-me algunes pautes senzilles que ajudin a
alleugerir tots els menœs? Grˆcies.
Estalviarˆs un bon nombre de calories al dia si
- tries lˆctics descremats -llet, iogurts i formatge- en lloc de sencers
- i optes per les varietats integrals dels cereals de l'esmorzar, el pa, l'arr˜s i la pasta, mŽs saciants que les refinades.
Altres dues excelálents mesures s—n:
- incloure en cada menjar principal una raci— de vegetals crus -per exemple, un suc d'hortalisses d'aperitiu, una amanida de primer o una fruita per a postres-
- i una altra de vegetals cuits -mongetes verdes al vapor, crema de carbass—, alberg’nies al forn de guarnici—, etc..
A mŽs de seguir aquestes indicacions, convŽ
- que limitis el consum total d'oli a un mˆxim de dues cullerades diˆries
- i oblidis de la teva dieta:
les salses, sobretot les de base lˆctica,
els arrebossats
els precuinats,
els dolos en general
els ÇsnacksÈ salats.
Etiquetatge
nutricional: Manual d'instruccions
per menjar sa
Eroski
El semˆfor nutricional d'Eroski Žs una de les œltimes propostes per
oferir una informaci— senzilla, clara i œtil que ajudi a mantenir una
alimentaci— saludable
Podeu baixar-vos el document .pdf (245 kB) en la pˆgina:
http://revista.consumer.es/web/es/20071001/alimentacion/71890.php
El manual descarregat es titula:
alimentacion.pdf
McDonald's
Quantitats Diˆries Orientatives (CDO) - Qu s—n? Per qu serveixen? Com s'utilitzen?
Podeu fer clic en:
http://www.mcdonaldsmenu.info/nutrition/
|
|
|
2.3. ELS RISCOS D'UNA
ALIMENTACIO INCORRECTA
Ais pa•sos desenvolupats la dieta sol ser mŽs que suficient en quantitat, per˜ no sempre Žs una dieta equilibrada.
La salut de les persones depn en gran mesura de com sÕalimenten.
L'alimentaci— incorrecta durant la infˆncia i lÕadolescncia pot causar alteracions digestives i del funcionament general del cos (metab˜liques).
TambŽ pot ser precursora de trastorns com l'obesitat, la hipertensi— i l'arteriosclerosi,
5.1. L'ARTERIOSCLEROSI
Aquesta malaltia consisteix en. un engruiximent de la paret interna de les arteries, que pot produir un taponament. Una de les causes principals Žs l'excŽs de colesterol, que es diposita a les parets de les artries i hi forma unes plaques anomenades ateromes.
El colesterol Žs un l’pid que forma part de les membranes celálulars i que origina els ˆcids biliars i diversos tipus d'hormones. El fetge regula la quantitat de colesterol de organisme.
La ingesti— de greixos d'origen animal indueix el fetge a produir mŽs colesterol, fet que provoca trastorns cardiovasculars.
Per aquest motiu, es recomana substituir el consum de greixos animals pels greixos vegetals i els del peix blau.
La prevenci— de lÕarteriosclerosi depn en gran mesura dels hˆbits de vida. L'exercici f’sic disminueix el colesterol, mentre que la ingesti— de greixos animals, el sedentarisme i el tabaquisme actuen en el sentit contrari.
5.2. L'OBESITAT
L'obesitat Žs l'augment excessiu de la quantitat de greix corporal a causa de la ingesti— de nutrients que proporcionen mŽs calories de les que es consumeixen. L'obesitat Žs un factor de risc que pot agreujar altres malalties
Les operacions quirœrgiques s—n mŽs perilloses en els obesos, a causa de la hipertensi—, de la insuficincia respirat˜ria i de la dificultat que comporta la capa de greix.
5.3. L'ANORƒXIA NERVIOSA I LA BULêMIA
LÕanorxia nerviosa Žs una malaltia molt greu estesa entre els adolescents, sobretot en les dones. Es caracteritza per la recerca obsessiva de la primesa.
Els s’mptomes de l'anorxia nerviosa s—n el rebuig dels aliments i la prˆctica exagerada d'exercici f’sic. Els resultats s—n una gran prdua de pes, irregularitats en la menstruaci—, desnutrici— i altres trastorns.
Les persones que pateixen aquesta malaltia tenen una imatge distorsionada de si mateixes. ja que creuen que estan obeses malgrat que estan extremament primes. Aquesta malaltia pot portar a la mort.
La bul’mia es caracteritza per una ingesti— desmesurada de menjar. Per evitar lÕaugment de pes, els bul’mics recorren a provocar-se el v˜mit, desprŽs de menjar i a prendre medicaments que aprimen i diŸrtics sense control. Aquesta malaltia va associada a la inestabilitat emocional, la baixa autoestima i la tendncia a la depressi—.
La salut de les persones depn en gran mesura de com s'alimenten.
L'alimentaci— incorrecta durant la infˆncia i lÕadolescncia pot causar alteracions digestives i del funcionament general del cos (metab˜liques). TambŽ pot ser precursora de trastorns com l'obesitat, la hipertensi— i l'arteriosclerosi,